Per a una divulgació científica divertida
-
Còmic de la web isuuNo per ser un tòpic deixa de ser un objectiu important,
tractem de trobar recursos didàctics que ens ajude a presentar els nostres
cont...
L'avorriment desenvolupa la creativitat
-
Els xiquets s'han d'avorrir per a desenvolupar la seua capacitat innata de la
creativitat
La Dra. Teresa Belton, investigadora de la Universitat d'Educaci...
Com cada any ens trobem davant la necessitat de celebrar la maltractada Biodiversitat.
Volem dedicar aquest dia amb un llibre força bo i que no pot faltar a les nostres prestatgeries. És un llibre-guia del company Ricard Pitarch sobre la flora ornamental de la UJI i paga la pena donar-li un cop d'ull:
Se celebra la IX Edició de les Olimpíades de Biologia
L. Huerta, A. Boix, A. Viciano, L. Julian
De l’any 2005 ençà, la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló organitza anualment, en col·laboració amb diversos departaments i centres de secundària, les Olimpíades de Biologia 2013.
Un dels objectius d’aquestes és servir de punt de trobada entre l’ensenyament secundari i la Universitat.
Enguany ha arribat a la IX edició i en ella pot participar tot l’alumnat de centres d’ensenyament matriculats durant el curs 2012-2013 en l’assignatura de Biologia de 2n de batxillerat de la província de Castelló.
El passat dia 15 a les 16h es reunien els i les participants per a enfrontar-se a unes proves comunes amb la fi de seleccionar l’estudiantat que ens representaran en altres competicions de caràcter autonòmic, estatal i internacional i què porten el nom del seu centre i ciutat arreu del món. Alhora donen una molt bona projecció del nivell educatiu del nostre alumnat i de la bona feina desenvolupada pel seu professorat.
D'aquesta manera representen una via per a la seua futura incorporació a la universitat, una oportunitat per a descobrir futurs talents.
Durant les 9 edicions l’alumnat de l’IES Penyagolosa ha aconseguit pujar al “pòdium” en moltes d’elles:
Any 2005: 2n i 5è llocs; situant-nos, a més, entre els 10 primers llocs de l’autonomia valenciana.
Any 2006: 1r. lloc en les provincials i 3r en les autonòmiques
Any 2007: 1r lloc en les provincials i s’arriba fins les internacionals a Mèxic
Any 2008: 3r lloc
Any 2009: 4t lloc
Any 2011: 3r lloc
En l’actual edició, realitzada a Castelló, de cap nou hem de destacar la magnífica actuació del nostre alumnat quedant classificats en un 3r i un 5è lloc, respectivament
Amàlia Boix Scabiolo 3r. lloc amb un 8,875 a dues dècimes de la primera classificada, i Alejandro Viciano Molina amb una puntuació de 7,925.
Tot el professorat del centre els ha fet arribar l’enhorabona tant a l’alumnat com als preparadors docents: Luís Huerta i Lurdes Julián del Departament de Biologia.
Els dies 15, 16 i 17 de febrer se celebraran les XI Jornades de Ciències
de la Terra en el Planetari de Castelló.
Sergio des del Blog "Àmbit Científic", ens informa d'aquestes Jornades que se celebren el proper cap de setmana al Planetari de Castelló.
Dr. Ignacio Martínez Mendizabal
El programa
inclou la participació de ponents de reconegut prestigi i grans divulgadors, com ara el Dr. Ignacio Martínez Mendizabal - Membre
de l'equip d'investigació d'Atapuerca guardonat amb el Premi Príncep
Felipe d'Investigació Científica i Tècnica en 1997.
Així mateix Juan
Antonio López Martín (Geólogo i Catedràtic d'Educació Secundària i
professor en l'IES Ramón Arques de Lorca - veure conferència de 2012) ens ensenyarà diverses activitats d'aula
en el seu taller.
El món de les gemes serà motiu d'una conferència i d'un taller a càrrec
de Rosa Mª Montero, Mª Ángeles Maroto i Luis I. Ochando
Jenaro Gil i Honorio Cócera (habituals en aquest esdeveniment) ens
parlaran dels Els Jacints de Compostela de Canales, Sacanyet (Castelló) i de la identificació de minerals respectivament.
La jornada del dissabte es completarà amb una experiència d'investigació paleontològica en l'aula dirigida per Joan Castany en l'IES El Caminàs i
guardonada amb el primer premi de la IV edició del concurs El Gust
d'Investigar.
Finalment tindrà lloc el taller de meteorologia
recreativa d'Antonio Bernal que intenta aproximar aquesta ciència als
alumnes més joves.
Les ponències i conferències del diumenge tampoc tenen desaprofitament:
Patrimoni Paleontològic de Castelló.
Begoña Poza
Grans catàstrofes històriques, bíbliques, etc. i la seua justificació
científica i geològica (jugant amb
Google Earth) - Vicent Cardona
Tenia Archaeopteryx, el primer au, ocells en el cap - Patricio
Domínguez.
En aquest temps de poques ganes de gràcies, cal esbrinar alguns esdeveniments, al menys curiosos que ens fen pensar i riures alhora.
"The Stinker", the official mascot of the Ig Nobel Prizes.
Possiblement ja coneixeu de l'existència dels Premis Ig Nobel, he de reconèixer el meu desconeixement al respecte.
Com diu el seu propi lema: "Honren els èxits que primer fan riure a la gent i després els fan pensar" Els organitza la revista d'humor científic
Annals of Improbable Research i, alguns dels seus presentadors, són
autèntics premis Nobel. Té lloc en l'esplendorós Sanders Theatre de la Universitat d'Harvard, encara que
en els seus inicis se celebrava en el MIT (Massachusett Intitute of Technology).
Special Issue
The 2012 Ig® Nobel Prizes
Tots els anys, des de 1991, sobre el mes d'octubre, amb uns 1200 espectadors/es, majoritàriament envoltats d'excentricitat, humor i crítica a les investigacions sense sentit, assisteixen a la cerimònia de gala de lliurament dels premis, honrant l'imaginatiu i estimulant l'interès de la gent en la ciència, la medicina i la tecnologia, tot i parodiant els Premis Nobel (Premis Innobels).
Winner Dr. Elena Bodnar demonstrates her invention (a brassiere that can quickly convert into a pair of protective face masks) assisted by Nobel laureates Wolfgang Ketterle (left), Orhan Pamuk, and Paul Krugman (right). Photo credit: Alexey Eliseev, 2009 Ig Nobel Ceremony
Per fer-nos idea de com va la gal·la veieu aquest vídeo quan "Miss Sweety Poo", que sempre és una xiqueta, s'encarrega de tallar les conferències que són massa llargues, amb "Aturat! Estic avorrida", quantes vegades en notar a faltar a "Miss Sweety".
Cal dir que , no només no és una deshonra guanyar el Ig Nobel (com
mostra el bon humor amb el qual reben els seus premis els guardonats),
sinó que ja s'ha donat el cas que un dels guanyadors d'aquests premis
(en l'any 2000 per posar una granota en levitación magnètica) va guanyar
el veritable Premie Nobel en el 2010 pels seus treballs sobre el
grafeno ( Andre Geim i Konstantin Novoselov) .
I és que en Ciència no tot han de ser investigacions orientades a la
productivitat, sinó ben bé al contrari.
Anem a veure els premis d'enguany: Psicologia: inclinar-se cap a l'esquerra fa que la Torre Eiffel
semble més menuda. Pau: a una companyia russa per convertir munició vella russa en
diamants nous. Acústica: al SpeechJammer, una màquina que interromp el discurs
d'una persona, al fer-li oir la seua pròpia veu amb un cert retard. Neurociència: demostrar que els investigadors del cervell, usant
complicats instruments i estadístiques simples, poden veure activitat
cerebral significativa en qualsevol lloc, fins i tot en un salmó mort. Química: resoldre el misteri de per què en un poble de Suïssa el pèl
d'algunes persones s'havia tornat verd. Literatura: a l'Oficina de Comptabilitat General del govern
nord-americà per emetre un informe sobre informes sobre informes que
recomanen la preparació d'un informe sobre un informe sobre informes
sobre informes (no, no se m'ha colat cap informe repetit, és així tal
qual).
Física: calcular el balanç de forces que li donen la seua forma i
moviment al pèl en una cueta de monyo humana. Dinàmica de fluids: l'estudi de la dinàmica del xipollege, per a
aprendre què passa quan una persona camina duent una tassa de te. Anatomia: descobriment que els ximpanzés poden identificar a altres ximpanzés individualment, veient fotografies dels seus… culs. Medicina: per aconsellar a metges que practiquen colonoscòpies per a
minimitzar el risc que els seus pacients exploten. Correcció especial: el Comitè dels IgNobel corregeix un error de
1999 on es van oblidar d'incloure un nom entre els guardonats per
l'estudi de com banyar una galeta en te (i altres líquids) de la millor
manera perquè no es trenque. De fet, un dels autors d'aqueix estudi, Len Fisher, va
escriure un llibre al respecte: "Com banyar
una galeta". La 23a Anual Primer Premi Ig Nobel cerimònia tindrà lloc el dijous 12 setembre, 2013. Les entrades estaran a la venda a mitjans de l'estiu de 2013, disponible exclusivament en la taquilla del Harvard . Algunes revistes com "Muy Interesante" o "El Mundo", se solen fer ressò de l'esdeveniment Read More......
La dopamina regula la motivació a actuar i no el plaer segons un canvi de paradigma científic avalat per investigacions de l’UJI
La dopamina és una fenitilamina que funciona al cervell com un neurotransmissor que poseeixen un gran nombre d'animals i que activa 5 tipus de receptors (D1,
D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda, fonamentalment a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental del cervell. També és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de la prolactina de l'adenohipòfidi.
La dopamina pot ser subministrada com a medicament que actua sobre el sistema nerviós simpàtic, provocant un conjunt d'efectes tals com l'augment de la pressió sanguínea o de les pulsacions, i què al no poder passar directament de la sang al Sistema Nerviós Central es pot prendre com a droga, ja que no l'afecta directament.
La Universitat Jaume I de Castelló, en col·laboració amb
John Salamone de la University of Connecticut als Estats Units, han fet una investigació força interessant sobre ella canviant la creença que la dopamina regula el plaer, ja que, realment, segons s'ha estudiat, aquest neurotrasmisor regula la
motivació, provocant que els individus es posen en marxa i perseveren
per a aconseguir alguna cosa, ja siga aquesta positiva o negativa.
Ha estat la
revista de neurociència Neurondel mes de Novembre la què ha donat a coneixer la investigació en un dels seus articles que revisa la
teoria dominant sobre la dopamina, plantejant un canvi de paradigma amb
importants aplicacions tant en patologies relacionades amb la falta de
motivació i la fatiga mental com ara depressió, pàrkinson, esclerosi
múltiple, fibromialgia, etc., com en aquelles en què hi ha una motivació
i perseverança excessiva, com les addiccions.
D'aquesta manera, es pensava que quan s'aconsegueix alguna cosa desitjada alliberaves dopamina. Mentre que aquesta investigació posa de manifest que el neurotransmissor actua de
forma prèvia, motivant-nos a actuar, per tant s'allibera dopamina tant per sensacions plaents com per estrès, dolor o
pèrdues, és a dir igual en aspectes negatius, com positius.
Així un resegador, amb uns nivells normals de dopamina s'esforça
per a aconseguir una recompensa més valuosa a pesar de poder accedir
sense cap treball a una menys valuosa, però, si es redueixen
els nivells de dopamina, l'animal pren únicament l'aliment o la
recompensa que no li suposa esforç i renúncia a aconseguir una altra més
valuosa. En el cas de l'addicció, la dopamina està elevada durant
l'esforç anticipat que un animal ha de fer fins a aconseguir la droga.
Conèixer quins són els paràmetres neurobiològics que fan que
les persones es motiven per alguna cosa és important per a moltes
facetes de la vida, tant a nivell laboral, educacional o en la salut.
Amb aquest canvi paradigmàtic, la dopamina es presenta com un
neurotransmissor bàsic per a fer front a símptomes com l'anergia, és a
dir, la falta d'energia que es presenta en patologies com la depressió on en problemes de conductes addictives, que porten a
una actitud de perseverància compulsiva.
Read More......
Winner Dr. Elena Bodnar demonstrates her invention (a brassiere that can quickly convert into a pair of protective face masks) assisted by Nobel laureates Wolfgang Ketterle (left), Orhan Pamuk, and Paul Krugman (right). Photo credit: Alexey Eliseev, 2009 Ig Nobel Ceremony
La dopamina és una fenitilamina que funciona al cervell com un neurotransmissor que poseeixen un gran nombre d'animals i que activa 5 tipus de receptors (D1,
D2, D3, D4, D5) i les seves variants. És produïda, fonamentalment a la substància grisa i a l'àrea ventral tegmental del cervell. També és una neurohormona relacionada amb l'hipotàlem, la funció principal de la qual és inhibir l'alliberament de la prolactina de l'adenohipòfidi.
RSS Feed (xml)
