En novembre de 2010, el Dr. Christian Bamberg amb un equip de metges de l'Hospital Universitari Charité de Berlín, Alemanya, va realitzar un part dins una màquina de ressonància magnètica (MRI),; utilitza imants potents que creen un camp fort on alguns àtoms arriben al cos a ones de ràdi detectables, formant seccions transversals que proporciona una descripció detallada dels teixits tous i l'estructura òssia. Encara que és molesta pel soroll quan procesa les imatges, és més segura que els raigs X.
És evident que en un tub dels habituals per a realitzar-la haguera resultat impossible, per això Philips, va haver de fabricar un aparell especial, un escaner obert, el mateix que veiem en la foto, on la pacient de 24 anys es va prestar, voluntàriament, per a la investigació, i al seu voltant l'equip metge. La mare va passar 45 minuts dins la màquina durant tota l'etapa d'expulsió.
Ara el New Scientist ha publicat l'impresionant vídeo, de només 30 sg de durada, ja que s'havia de preservar al nadó del soroll de la ressonància, i que mostra unes images mai no aconseguides on es pot veure eixa fase d'expulsió del part.
Amb aquesta tècnica d'imatgeria per ressonància magnètica, l'equip mèdic
va poder examinar amb tot detall la relació entre el moviment del fetus
i la seva posició mentre passa pel canal del part i cada vegada que l'úter en contrau exerceix pressió sobre el nadó
lliscant més avall al canal del part. Si la contracció és sobre l'úter
es relaxa i el cap del nadó retrocedeix lleugerament.
També, amb la mateixa tècnica de les imatges per resonància podem veure el primer vídeo d'una parella tenint sexe.
L'objectiu de l'estudi va ser determinar, mitjançant la presa d'imatges dels genitals masculins i femenins durant el coit, es podia esbrinar-se si les idees sobre
l'anatomia durant la relació sexual i durant l'excitació sexual femenina
es basen en suposicions o en els fets, alhora que podien ajudar
a comprendre millor l'anatomia humana.
Els diferents moviments parcials bàsics de la Terra (rotació, translació, precessió, nutació ...) va produint diferents períodes posicionals del planeta.
En el cas que ens ocupa, el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol es
completa en un any (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons). Al llarg
d'aquest moviment, a l'hemisferi nord, la il·luminació i l'escalfament de la Terra varia
degut a la diferent altitud del Sol a l'horitzó, originant les quatre estacions de l'any: l'hivern, la primavera, l'estiu i
la tardor.
Encara que la celeritat d'aquest moviment és constant, 29,5km/s, la translació no és rectilínia per l'acceleració angular produïda, donant-li una forma el·líptica a la trajectòria.
Reunint totes les dades, aquesta matinada, a l'1:09 hores, hem entrat en el solstici d'estiu, es a dir, ha comença un estiu que durarà 93 dies i 15 hores. El solstici d'estiu marca el dia més llarg i la nit més curta de
l'any en l'Hemisferi Nord, ja que, en aquest dia, el Sol arriba a la seua
major altura aparent i la seua màxima declinació Nord pel que fa al
plànol de l'Equador terrestre sobre el Tròpic de Càncer, passant pel
grau 0 de Càncer.
La urbanització costera excessiva i salvatge dels aiguamolls costaners, difícil d'aturar, és un dels factors què ha provocat un descens important de les pluges en l'interior, sobretot les tempestes d'estiu i un greu procés de desertificació.
Això ha fet que, una comissió de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), haja iniciat un estudi que avale aquesta hipòtesi.
S'ha centrat a l'àrea del Millars-Palància, per ser una de les millors documentades de la Conca Mediterrània, pel que fa a contaminació ozónica, sobrecalfament i alteració del cicle de pluges al llarg de tres dècades.
Les tempestes estivals són degudes a la humitat que penetra cap a l'interior mitjançant les brises marines. Aquella va incrementant-se a mesura que s'apropa a les muntanyes formant núvols provocant la tempesta. Les edificacions que han substituït a les masses forestals redueix la humitat amb la qual cosa i retorne a la mar sense precipitar, contaminada i amb vapor d'aigua i sobrecalfa l'aigua de la costa, que, segons el sentit del vent, pot provocar la gota freda. Si el vent bufa de l'Est la tempesta accelera la desertificació.
D'altra banda el descens de tempestes per falta d'humitat incrementa les condicions que causen
pol·lució per ozó troposfèric multiplicant
l'efecte hivernacle i reduint les brises que inicien el procés natural
de les tempestes d'estiu.
Cal recordar que des de 1986 ja s'han posat en marxa en aquesta zona 19 projectes europeus.
Read More......
En poc de temps, el treball de la companya Isabel Henares des del Departament de Biologia i Geologia de l'IES Penyagolosa de la ciutat de Castelló, ha obtingut el seu premi, que ni amb les millors previsions s'haurien aconseguit els resultats obtinguts.
Tant ha estat així que, fins i tot, la revista mensual de l'Institut Jane Goodall, del mes de juny d'enguany ho ha publicat:
Secció de la revista
APADRINAMENTS PER A ESCOLES
"Moltes escoles de tot el país s'han mobilitzat per a donar suport a la
campanya al llarg de l'any, i han guanyat apadrinaments CHIMPAMIGOS
anuals per la seua col·laboració. Entre aquestes escoles, vam destacar
aquest mes als alumnes de l'IES Penyagolosa de Castelló, que s'han
mobilitzat i en molt poc temps han aconseguit 67 mòbils. A més, han
treballat i reflexionat sobre l'explotació del coltán i l'impacte
negatiu que té sobre el medi ambient i la societat congolesa. La
intenció és continuar l'any que ve i estendre la campanya a tot el
centre. Moltes gràcies a tots!"
Amb aquest treball s'han aconseguit apadrinar 2 ximpanzès de Tchimpounga, Kaoka i Kodia, dels qual es farà tot un seguiment anual.
Aquests són els certificats rebuts:
Molt bon treball Isa i a l'alumnat de Biologia i Geologia de 1r. de Batxillerat.
Fa uns dies, una companya del departament, em va passar un article sobre les bactèries, publicat a "El País Setmanal" el passat dia 4/3/2012, la lectura del qual resultà força interessant.
Per a fer-nos una idea de la temàtica, bastava llegir el títol: "Domadors de bactèries" i la introducció ens situava de manera més clara, si fa: Escoltem “bacteri” i ens posem a tremolar. Algunes tenen justificada fama dolenta, però moltes altres
són imprescindibles per a la vida. Grups de científics, entre els quals destaquen diversos espanyols, investiguen
per a descobrir i controlar el mapa d'aquest microunivers. Solucionar problemes tan estesos i distints
com l'obesitat i les caries depèn de saber més sobre el que ja s'ha denominat l'últim “òrgan”".
En ell se'n descriuen 3 tipus de microbiota intestinal: els bacteroides, les prevoletes, i el rominococ, i aparegueren fa 3.500 milions d'anys, essent complicat de manera ben clara les bone de les dolentes tant és així que, amb tota seguretat es poden haver destruit moltes bactèries beneficioses per als humans.
Natura - juny 2012
Aquesta mateixa setmana, diferents revistes científiques (Nature, PLoS ... ), dediquen diverses pàgines als microorganismes que viuen en el nostre organisme al haver obtingut resultats nous sobre el Projecte Microbioma Humà (HMP amb les sigles angleses utilitzades per lInstitut de Nacional de Salut dels Estats Units) o el seu homòleg, MetaHIT, de la Comissió Europea i Xina. Segons això s'han identificat entre el 81% i el 99% de tots els gèneres de microorganisme trobats en diferents parts de l'organisme d'adults sans, gràcies a la millor tecnologia útil per a seqüènciar l'ADN amb la fi de poder desxifrar el segon "genoma humà".
En la revista Nature trobem una editorial de David A. Relman, de la Universitat de Standford,i dos articles, l'un de Curtis Huttenhower, de l'Institut de Salut Pública de Boston i de l'Institut
Tecnològic de Massachusetts (MIT) i un altre de Bàrbara A. Methé, de l'Institut
Craig Venter (EE UU).
La investigació va partir del material genètic de
11.174 mostres de microorganismes obtinguts de 242 individus sans
nord-americans de 18 a 40 anys (129 homes i 113 dones) de diverses parts
del seu cos –15 en homes i 18 en les dones–, durant 22 mesos.
Per una banda Huttenhower i els seus col·legues han descobert que "cada lloc del cos
humà té la seua pròpia ‘signatura’ de microorganismes i que la
diversitat taxonómica i genètica és major en les mostres de dents i
femta, en la pell i en la superfície interna de la galta, i
en les mostres vaginals".
L'equip de Methé ha comprovat que els projectes HMP i MetaHIT han
identificat moltes espècies distintes de microorganismes, posant en dubte si la mostra de persones inclosa en ambdues
iniciatives és suficientment representativa.
Read More......
La nit entre el proppassat dia 5 i el 6, va tenir lloc un fenomen astronòmic d'eixos que mai et pilla on hauries, i, si ho estàs, resulta que són les circumtàncies les que no et deixen veure'l.
És la trajectòria de Venus entre la Terra i el Sol.
Ací n'hi ha encara un problema afegit, no tornarà a passar fins desembre de 2.117, ja que té lloc per parelles d'any entre els qual passen 8 anys i al següent cada 121,5 i 105,5 anys, per la qual cosa és realment difícil que, al menys jo el puga presenciar, ja que l'anterior va ser en 2.004; això és degut a que l'òrbita de Venus està inclinada respecte a la de la Terra uns 3,39º i això fa que la majoria de les vegades Venus passe per sobre o per sota del disc solar.
Calendari de trànsits
Es tracta de la interposició del planeta Venus entre la Terra i el Sol i es pugué veure des de la part nordoriental de l'estat espanyol. Des de Nova Delhi (Índia) es veure com si al Sol li haguera eixit una piga.
La taqueta negra és Venus
Com passa en un eclipsi de Sol per la Lluna.
La trajectòria del Planeta front al Sol serà aquesta
Ela boració: Rianovosti
Com observem a l'esquema aquesta trajectòria només ha estat observada 6 vegades (en 1639, 1761, 1769, 1874, 1882 i
en 2004), l'estudi del qual ha aportat esdeveniments importants:
Les lleis de Kepler sobre els moviments dels astres.
Edmund Halley va proposar un mètode de paralaje basat en
mesuraments del moment precís de començament i final del trànsit, des de
diversos llocs del món.
El trànsit de 1769 va
ser documentat pel capità James Cook
Mijaíl Lomonosov, des de Sant Petersburg, va descobrir que Venus
posseïa una densa atmosfera, a l'observar amb sorpresa com el disc de
Venus estava il·luminat abans de començar el trànsit.
En 2004 els científics es concentraven a amidar la
variació de la corba de llum solar al pas de Venus.
Aquest passeig ha durat 6 hores i s'ha pogut seguir per les sondes europees Venus Express i Proba-2, la
internacional SOHO, la japonesa Hinode, i el famós telescosondespi espacial
Hubble.
Read More......
Avui celebrem, a tot el món, com cada 5 de juny, el “Dia Mundial del Medi ambient” (World Environment Day).
Aquest esdeveniment anual va ser establit
per l'Assemblea General de Nacions Unides, en la seua Resolució 2994
(XXVII) del 15 de desembre de 1972 amb la qual es va donar inici a la
Conferència d'Estocolm (Suècia), el tema central de la qual va ser el Medi Humà.
Malauradament dedicar un dia només a fomentar la sensibilització mundial sobre
el medi ambient i promoure l'atenció i acció política referent a això, es queda a nivell d'efemèrides residual.
Es pretén en aquest dia allò que hauria de convertir-se en accions diàries: posar-li cara humana als temes ambientals, motivar
que les persones es convertisquen en agents actius del desenvolupament
sostenible i equitatiu, promoure el paper fonamental de les comunitats
en el canvi d'actitud cap a temes ambientals, i fomentar la cooperació,
la qual garantirà que totes les nacions i persones gaudisquen d'un futur
més prosper i segur; és una oportunitat per a
convidar a la població a avaluar en quines àrees de la vida quotidiana
es pot aplicar l'economia “verda” o de quina manera l'economia sostenible pot ser un
recurs per al desenvolupament social, econòmic i mediambiental dels set
mil milions d'habitants que hi ha actualment en el planeta.
Enguany és Brasil la seu mundial i tot just, d'ací a tres setmanes, Brasil
també serà seu de la Conferència sobre Desenvolupament Sostenible “Riu + 20”, a la qual assistiran líders mundials per a discutir el disseny
d'un futur sustentable amb el medi ambient; una conferència què, com les anteriors s'arriben a mínims compromisos on imperen sobretot la economia a canvi del deteriorament del medi.
El passat 10 de maig, Jane Goodall, primatòloga britànica que ha dedicat la seua vida als ximpanzés, donà una conferència al Bioparc de València. Una de les primeres frases en arribar a l'estat espanyol va ser: "Jo mai no mataria un elefant"
L'institut que porta el seu nom, realitza diferent programes per a la investigació de la vida salvatge, la seua conservació i l'educació. Precisament, en un d'aquests programes s'inclou una campanya de reciclatge de mòbils per a protegir els ecosistemes africans: "Mobilitza't per la selva", què té com a objectius fonamentals reutilitzar terminals, recuperant els seus elements útils per a reciclar materials tòxics amb la fi de reduir la demanda dels components i conscienciar a la població sobre la conservació dels ecosistemes africans. Què té a veure un mòbil amb la protecció de la selva?
Començarem parlant del coltà, una barreja de dos minerals (columbita i tàntal) molt resistents a la
calor i bons conductors de l'electricitat, molt escàs i utilitzat en l'alta tecnologia per a fabricar mòbils, GPS, ordinadors, armament militar, etc.
El 80% del
coltà que existeix en el planeta es troba en la RD del Congo, on
existeix una guerra per controlar les mines de coltá entre el Congo,
Burundi i Ruanda.
Els habitants dels camps de refugiats treballen de sol
a sol en les mines controlades per grups paramilitars en condicions
infrahumanes. L'extracció del coltà es realitza sense cap mesura de
seguretat, amb el que els esfondraments es cobren moltes vides humanes. A
més, l'esclavitud infantil és una realitat, ja que en els túnels més
estrets només caben els xiquets.
A açò s'uneix la total manca
d'higiene i aliments, i la destrucció de la selva.
En els parcs
nacionals s'estan talant arbres per a trobar noves vetes del mineral i
els caçadors furtius estan acabant amb els goril·les, ximpanzés i
elefants de la zona.
Les grans multinacionals (apple, microsoft,
nokia,...) estan comprant el coltà baratíssim i no els importa que
moren milers de persones ni que s'estiga destruint una de les selves
amb major biodiversitat del planeta (amb espècies úniques com el
goril·la de muntanya), miren per a altre costat i només els importen els
beneficis econòmics.
L'ONU no es pronuncia, hi ha massa interessos en
joc. Els mitjans de comunicació també estan vetats, i si no es parla del
problema, el problema no existeix... Però si que existeix i és molt
greu.
Podem fer alguna cosa? Efectivament: Participar en la campanya.
Tots i totes tenen mòbils vells a casa, que ja no funcionen o han quedat desfasats, i
si aconseguim reciclar el coltà estarem contribuint a mitigar el
problema. A més, des de l'IJG, per a motivar i premiar a la gent que
col·labore s'obsèquia amb l'apadrinament d'un ximpanzé de la reserva de Tanzània fundada per Jane, per cada 30 mòbils
que s'aconseguisquen.
Amb aquesta base i, com professors i professores, hem d'educar al
nostre alumant més enllà del currículum i, per això, podem contar en
classe tota la problemàtica del coltà i la campanya.
Així s'ha fet a l'IES Penyagolosa, la companya Isabel Henares del departament de Biologia i Geologia, ho ha fet en un grup de 1r de Batxillerat i en poc de temps s'han aconseguit 50 mòbils.
De cara a l'any que ve, el departament encetarà la campanya en l'àmbit del centre.
El material, powers, murals, urnes de recollida... ho posa la campanya.
Mobilitzem-nos per la selva aprofitant-nos de l'abús del consumisme tecnològic.
Read More......